LES DECISIONS SOBRE ELS FILLS

Més o menys a partir dels 3 anys ja podem ficar normes als nens. L’explicació és ben senzilla: ja parlen i tenen habilitats comunicatives que els permeten entendre i fer-se entendre.
És important que les normes s’expliquin i que tinguin sentit: no ficar-les “perquè sí” o “perquè mano jo”. (Si bé és cert que l’adult és qui té la responsabilitat última de les decisions, també és veritat que si explica perquè decideix les coses guanyarà una autoritat més ferma, ja que els altres veuran que es pot confiar en ell).


Tal com es fan grans, és convenient tenir en compte la seva opinió. De vegades ens podem emportar sorpreses interessants: els nens i joves tenen el seu propi criteri, i pot succeir que ens aportin punts de vista en els que no havíem pensat.

De tota manera, és bò que els adults intentem avançar-nos a les situacions. Serà convenient tenir en compte que no hauriem de prendre decisions quan estem molt cansats o enfadats.

I si és necessari ficar alguna sanció (que mai ha de comportar càstig físic de cap tipus) ha de ser alguna cosa realista, que es pugui complir.
I tal com creixen, les decisions que prenguem sobre els fills han d’anar canviant.
Si ho aconseguim, encara que s’enfadin amb nosaltres acceptaran la nostra autoritat com la de persones en les que es pot confiar.
Hem d’intentar ser clars, realistes i coherents. I tenir clar que ens equivocarem de vegades, però així és com aprendrem.
Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s