Els nens i la mort

La mort no té el mateix significat per als nens que per als adults. És alguna cosa més que el fet que una persona ja no estigui al seu costat.
Què li pot suposar a un nen la mort d’una persona propera?
Pèrdua i canvi de:
  • la seva identitat o personalitat.
  • El seu paper a la família.
  • La seguretat en ell mateix, emocionalment i física.
  • El sentit que la vida tenia per ell fins aquell moment.
  • Els seus somnis, il·lusions i desitjos.
Amb la seva conducta el nen expressarà el seu dolor; també amb les emocions, reaccions físiques i pensaments. Dependrà també de coses com: el tipus de mort, com s’ho han agafat els qui l’envolten, la seva personalitat i com es porten entre elles les persones de la seva família.
Com podem ajudar els nens a portar-ho millor?
Tot i que cal matisar les formes segons l’edat i moment evolutiu del nen, en general ho hauriem de fer així:
Dient-los la veritat. Si els amaguem coses es confonen i perden la confiança en els adults.
Parlant-los de manera senzilla i clara.Millor no fer servir expressions com “s’ha quedat dormit” o “l’hem perdut” quan ens referim a la persona que acaba de morir. Sovint entenen les coses de manera literal, degut a que el seu pensament encara no s’ha desenvolupat com el dels adults.
Tranquil·litzant-los si donen a entendre que ells tenen alguna culpa de la mort. Aquest sentiment el solen tenir, i no ens ha de fer por als grans, ja que es deu al seu pensament encara infantil.


No ocultar-los les nostres emocions, explicant-los com ens sentim nosaltres. Això l’ajudarà a entendre’s millor a ell mateix i a veure que no passa res si expressem el que sentim. El sentiments més dramàtics, però, és millor que els compartim amb altres adults.
Sempre que sigui possible, deixar-los participar en les coses que es fan quan algú està a l’hospital (si és un malalt) o assistir a l’enterramentsi és el cas. Això els ajudarà a entendre millor la mort.
Animar-los a que parlin i preguntin sobre la mort. Demanem-los quins són els sentiments i pensaments que tenen.
Donar-los consol sempre que manifestin alguna emoció forta.
Deixar-los que s’expressin. Si és un nen, tenir clar que “els nens també ploren”. De vegades els podem suggerir que expressin el que senten escrivint-ho, dibuixant el que senten o fer quelcom per veure què senten “per dins”.
Aceptar i normalizar les expressions d’emocióque tenen.
Parlar amb ells sempre que sigui necessari.
Oferir-los suport extra en les feines d’escola i en les seves obligacions socials durant el dol.
Intentar comprende quina és la seva manerade fer front a la mort.
Parlar i cercar el suport d’altres adults(professors, entrenadors, monitors…) que estiguin en contacte amb el nen.
Controlar la resposta del nens en el temps. Després del primer any a continuació de la pèrdua, entre un 10% i un 15% dels nens poden tenir problemes, sobre tot depressió. Si cal, consultar a un especialiste en salut mental.
Explicar-los que conservar els bons records que han viscut amb la persona estimada , mantindre els records, els ajudarà en el futur.
Els nens, com els grans, experimenten la pena i el dolor a la seva manera. Els sentiments van canviant amb el temps, però sovint el procés de dol s’allarga tota la vida. L’explicació és que amb el temps anem donant nous significats a les coses. Poc a poc la intensitat de les emocions i sentiments baixaran, restablint l’equilibri i enfortint els records positius.
Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en dol, duelo, emociones, emocions, mort, muerte, nens, niños, sentiments, sentimientos. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s