COM ELS PARES I MARES APRENEN A CRIAR ELS FILLS?

ImatgeA

Fer de pares, fer-ho bé”.

Què bé que sona i què difícil que és! Si parléssim amb tots els pares i mares del nostre poble o ciutat i els preguntéssim si fan bé la seva feina de criar els fills, trobariem de tot. La majoria ens dirien, segurament, que s’esforcen per fer-ho bé.

Com podem estar segurs que encerten en les decisions que prenen sobre els fills? D’entrada si en les coses que fan no els tracten malament. I després si els tracten en cada moment de la vida segons les seves característiques. No és el mateix tractar amb un nen de dos anys que amb un adolescent de catorze.

Generalment la gent diu que per educar els seus fills fa servir el sentit comú.

Què volen dir en realitat? Doncs que d’una banda crien als fills tal com a ells els ho van ensenyar i que d’altra banda estan atents a les suggerències que poden rebre de gent entesa en la matèria educativa (mestres, metges, psicòlegs, etc). De tot plegat, es queden amb aquelles coses que encaixen en la seva manera de veure l’educació.

Sense entrar en la qüestió de si els professionals ho encerten tot, sí que entrarem en la de com els pares i mares han après a fer això, de pares i mares.

La primera experiència que van tenir sobre això de criar als fills va ser quan ells mateixos eren criats pels seus propis pares. Hi ha qui creu que va tenir una bona criança i mira de repetir-ho i hi ha qui creu que els seus pares ho van fer molt malament i intenta fer-ho totalment diferent.

Però en general la manera de veure el tema de la criança té molt a veure amb com els seus propis pares van criar als qui ara fan de pares.

I realment hi ha diverses maneres de veure-ho.

Hi ha qui creu que els nens s’han de desenvolupar de manera natural, sense massa interferències i garantint simplement una bona salut i alimentació. Pensen que la resta vindrà de manera natural.

Hi ha un altre grup de pares que miren de controlar l’ambient dels seus fills, de manera que si al seu voltant posen oportunitats i situacions positives els nens ho agafaran. I si el que els fills es troben al seu voltant és negatiu, doncs els seus fills agafaran aquestes coses negatives.

Altres pares i mares pensen que els seus fills poden aprendre a raonar, experimentar amb les conseqüències de les seves decisions, prendre responsabilitats i posar esforç i voluntat per a aquelles coses que desitgen.

Finalment, hi ha pares i mares que creuen que el desenvolupament dels seus fills ve determinat per la genètica i difícilment res del que facin influirà sobre com creixen els nens i nenes.

Tothom, sense excepció, té una o altra d’aquestes maneres de veure l’educació i la criança dels fills. Amb lleus matisos, això inclou a totes les classes socials i gent de qualsevol ofici.

El fet que persones que veuen les coses diferents puguin trobar-se fa que canviïn més fàcilment els seus punts de vista i millorar la seva manera de fer les coses.

Per la nostra pròpia experiència, crear espais on pares i mares debatin entre ells sobre la criança i educació dels fills facilita que millorin la seva manera de fer les coses, encertant més fàcilment en les seves decisions.

A més és una inversió força barata i que repercuteix en positiu de manera directa sobre els nens i nenes (i sobre els propis adults) en tots els aspectes: salut, autoestima, clima familiar, relacions de parella…

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s