Valors

JHONN MILLAIS  La niñez de RaleighDe vegades penso en si faig les coses bé o no. No vull dir si les faig “mecànicament” bé, com qui arregla una avaria o pinta una paret. Em refereixo a si allò que faig és encertat en relació als altres.
Aleshores em plantejo -com no- allò que els altres diran sobre el que estic fent. Si els semblarà bé o no, si els agradarà, si els hi anirà bé… Però, és suficient aquest criteri?
Si a la majoria de la gent li agrada allò que faig, serà per tant encertat el meu comportament?
Potser no. El que sí que passarà segurament és que podré estar més tranquil, ja que la majoria de la gent estarà d’acord amb mi i ningú farà res en contra meu.
Per tant, com puc saber si “vaig bé”?
Una de les primeres coses que miro de tenir en compte és la de no fer mal a ningú.
Després miro si el que faig em fa millor com a persona. (Això potser serà una mica egoïste, però sempre he cregut que si un no està bé, difícilment podrà aportar coses positives als altres).
Per últim, intento que en les meves accions se’n beneficiï el màxim possible de persones.
He tingut la sort d’experimentar una formació de bona qualitat, que qualificaria com d’alt nivell. He pogut conèixer aportacions de gent que es van dedicar a investigar la temàtica dels valors. I directament van fer cap a la qüestió de la moralitat.
Potser el més conegut va ser un psicòleg que es deia Lawrence Kohlberg. Per als seus estudis plantejava a les persones dilemes morals, és a dir, situacions en les que havien de triar entre diferents opcions, triar entre vàries possibilitats. Va veure que per prendre decisions que afecten als altres tenim en compte l’ajut que els altres necessiten, si els considerem més o menys iguals a nosaltres, si els considerem dignes segons els seus comportaments i si els hi podem exigir més o menys en funció de les seves capacitats i de les coses que tenen.
Escollir els valors sempre és una decisió individual. Triar si actuem com ens diu el nostre criteri o bé ens deixem portar pel que decideix una majoria -encara que no ho compartim- sempre és una decisió personal.
Les experiències que tenim (la principal base de l’aprenentatge a la vida) i la formació és el que normalment ens portarà a conèixer, practicar i viure uns o altres valors.
En el nivell superior de raonament moral, la conducta de les persones té en compte criteris i principis assumits lliurement, valorant principalment les conseqüències dels actes. Si cal, la persona serà capaç de plantejar-se actuar contra les normes establertes per buscar un interès superior per a la societat.
No tothom arriba a aquest nivell de raonament.
Segurament aquest és el gran repte que tenim tots plegats per millorar les decisions que prenem i la qualitat de la convivència que se’n deriva –des del ciutadà més insignificant a nivell de la seva família, el seu barri, poble o feina fins al qui té les més altes responsabilitats públiques.
Arribar-hi segurament faria desaparèixer baralles i enfrontaments que no fan més que malbaratar les possibilitats que tenim tots plegats.
I com a repte, és possible arribar-hi.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s