Parelles joves, maneres velles?

Agafo el bus per tornar de la feina a la universitat. Això del transport públic dóna per molt; és una mostra de tota classe de gent. Hi pugen grans, menuts, joves, rodamons, gent acomodada, estrangers, gent del terreny, estudiants, aturats…

Avui s’assenten al meu darrera una parella de joves. Noi i noia. Deuen tenir uns 20 anys.

Es fiquen a parlar. Al principi crec que la cosa va de xafarderies: que si sempre “està en línia” (dedueixo que el tema és el whatsapp), que si el mòbil es queda sense bateria…

Resulta que no són parella, però parlen de les seves parelles respectives. Tal com la conversa avança, m’assabento que tant l’un com l’altre estan sent controlats per les seves parelles respectives.

M’escriu missatges a totes hores”, “si no li contesto ràpid s’enfada”, “quan jo m’enfado em diu que no tornarà a passar més i al cap d’una hora em diu que perquè no li dic res, que passo d’ell”… Això i molt més pel que fa al terreny 2.0.

T'estimo tal com ets o et vull només segons els meus desitjos?

T’estimo tal com ets o et vull només segons els meus desitjos?

Però la cosa no minva quan parlem del directe: “no sortim si ella no vòl”, “si saludo a un amic em diu que segur que pensava en anar-me’n al llit amb ell”, “una vegada em va agafar el mòbil i el va trencar contra el terra”…

Tota l’estona és així. I la rematada final, compartida per tots dos: “estic amb ell/a perquè em fa pena”; “no el deixo perquè em sap greu, però la veritat és que no sé què faig en aquesta relació, la veritat”, “quan s’acaba la bateria del mòbil descanso”…

Totes aquestes coses em fan pensar en unes parelles gens sanes, formades per persones joves però amb maneres “velles”.

Si segueix aquesta espiral de control i limitació de la llibertat individual, segurament arribarà un moment en que o bé la parella es trencarà o bé es consolidarà una manera de fer que portarà a la manca de respecte i qui sap si al maltracte.

Parlo de persones joves, molt joves.

I em venen al cap situacions que he conegut de nois i noies de catorze i quinze anys que es relacionen igual o pitjor. Que quan un no vol fer alguna cosa l’altre l’insulta i li pega…

 Serveixen les campanyes? Fins on fan efecte? Com arribem a dins de tot de les persones, de les famílies? Com es canvien les arrels?

No sé com, però hauriem de poder veure a cada família, com es relacionen els seus membres entre ells, com es parlen, com resolen els seus conflictes, la manera com s’estimen i com s’odien. Com decideixen seguir endavant i com decideixen seguir camins diferents…

Les famílies haurien de poder parlar amb altres famílies, saber com ho fan uns altres, conèixer altres realitats per comparar i veure maneres de relacionar-se més saludables.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s