Els draps bruts es renten a casa

Les paraules del títol es podrien aplicar a qualsevol àmbit on hi hagi convivint persones i a més tinguin un mínim de preocupació per l’efecte del seu comportament.

Un equip de futbol que aireja totes les coses, fins i tot les dolentes, que passen entre jugadors i entrenador acabarà sent víctima dels rumors i anirà perdent el suport de la seva afició. S’aflebirà i no guanyarà títols.

Un partit polític que tingui discrepàncies internes tan evidents que surtin continuament a la llum transmetrà al públic un missatge d’incoherència i de poca fiabilitat. El resultat serà que segurament tindrà menys suport a les eleccions.

Els treballadors d’una empresa, si no asseguren uns mínims comuns per negociar amb els seus caps seran víctimes perfectes per a que els puguin “comprar” amb beneficis desiguals. Perdran la unitat d’acció i el bon ambient i qui acabarà guanyant serà sempre l’empresari.

I a una família? Què hi passa? Què succeeix quan hi ha discrepàncies entre les persones que hi tenen les responsabilitats? El pare diu que “s’ha de fer això” i la mare diu que “s’ha de fer alló altre”. Aquí tenim un possible conflicte. Encarar la situació d’una o altra manera suposarà que esclati o que es resolgui positivament.

Com pot esclatar? Senzillíssim: una part pensa i diu una cosa i s’aferra a la seva posició. O pitjor encara: no diu el que pensa, però actua segons pensa encara que digue el contrari.

I l’altra part? Fa el mateix. Ja està. Ja ha esclatat el conflicte.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Però en aquest trajecte tan curt han pogut passar coses. Ha pogut passar que el públic potencial (els fills) no estiguin apartats quan hi hagi discussions. Aleshores els fills poden veure’s empesos a prendre partit o a ficar pau. I ja està el mal fet. Els fills no han estat preservats i s’han trobat enmig de diferències entre els adults. S’han trobat en una situació per a la que no estan capacitats. No entenen (perquè encara són massa jovenets per fer-ho) perquè els grans discuteixen per aquelles coses. Però estan allí, sentint i veient allò que passa. Sentint i veient aquell to de veu de menyspreu, aquelles mirades desafiants o tristes, aquelles veus de disgust, les mirades que els arriben a ells demanant-los potser que diguen alguna cosa.

(Per cert, no cal que les discussions siguen sorolloses per fer mal, es pot fer molt mal amb la veu fluixeta).

Ep. També pot passar que les discussions passin en moments o llocs on els fills no hi són. Pot passar que hagin estat preservats, i per tant protegits, dels efectes de les discussions entre els adults. Això estarà bé: els grans poden tenir les diferències que calgui, però no han de permetre que els menuts estiguin enmig.

I d’altra banda, com es pot resoldre un conflicte? Es pot resoldre?

(Parèntesi: diuen que dos no es barallen si un no vol. Depèn. Perquè… aquest “un” què ha de fer per evitar la baralla-discussió-conflicte? No parlar? Aplanar-se als desitjos de l’altre? Deixar-se dominar? El que tindriem aquí seria vencedor i vençut. Quina manera d’estalviar una discussió…)

Però quan la resposta és que sí que es pot resoldre un conflicte de manera més o menys tranquil·la això vol dir que les dues parts volen que es resolgui. Aleshores normalment hi trobarem voluntat. “Voluntats” millor: voluntat d’escoltar, voluntat de parlar, voluntat de millorar, voluntat de provar coses noves, voluntat d’acceptar sincerament que l’altre pot tenir la seva part de raó…

Tant de bo.

La realitat és tossuda. I normalment els fills sempre saben que passa alguna cosa. Sempre ho saben tot. I si hi ha una cosa que no saben, saben que hi ha una cosa que no saben.

O sigue que si de veritat volem evitar perjudicar els fills, millor que ens entrenem en com resoldre els conflictes de manera respectuosa. Acabin com acabin: positivament o en trencament. De totes les maneres, els fills hauran vist un model de com els adults es relacionen. Els fills fan el que veuen.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en child, educación, education, niños i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s