Germans

Abans les famílies tenien més fills dels que tenen les famílies actuals. I vivien amb menys recursos. Curiós, no? Amb menys recursos se’n sortien. Bé, també és cert que no era estrany que part dels fills es morís d’una o altra malaltia, fins i tot que la mare no superés el part.
També succeïa que la resta de la família extensa (tiets, avis…) estigués molt més propera, fins i tot compartint vivenda. Quan la mare faltava, sempre havia algú altre que -de vegades sense parlar-ho- es convertia en el substitut de la mare pel que fa a criar el nen o nena orfe.
Això avui passa ja molt menys: hi ha menys mortalitat infantil i les famílies estan més disperses. Cadascú viu a casa seva i els suports familiars no sempre són efectius. També es tenen menys fills. Potser hi té a veure el fet que els adults esperen a tenir assegurada la seva situació econòmica per criar i que a més “facin números” per assegurar quants fills poden tenir en condicions adequades.

Potser per això cada vegada hi ha més fills únics. Sense germans. Hi ha qui valora com pobre el fet que un nen no tingue germans. Depèn, no?
Si pensem que a dins de la família és on els nens “s’entrenen” per després sortir al món exterior, potser sí que podriem veure-ho com una pèrdua, ja que aquell fill únic sortirà al carrer amb menys rodatge social que els que sí que tinguen germans. Estarà menys acostumat a viure conflictes i a solucionar-los, a haver de compartir les coses o a lluitar per tenir-les, a escoltar altres punts de vista…
Però d’altra banda, també estarà menys viciat en relacions de domini o submissió amb els altres i anirà amb menys prejudicis en la seva experiència diària.

Sigui com sigui, segurament la clau de volta en com un nen surt “d’entrenat” al món exterior tindrà a veure moltíssim amb el tracte que els seus pares li han donat a ell (i als seus germans si en té).

Quan hi ha un grup de germans, pot passar que algun d’ells sigui el preferit d’algun dels pares -o de tots dos- o que tots siguin tractats per igual. En el primer cas segurament serà fàcil que els fills es trobin immersos enmig de les relacions dels adults, sent tractats de vegades com més grans del que són en realitat; d’altra banda, si els tracten a tots per igual, probablement estarem davant d’uns pares que saben estar al seu lloc i no permeten que els seus fills assumeixin coses que no els toquen.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Pot passar que les edats dels germans siguin molt properes o pel contrari molt dispars, amb molts anys de diferència. El primer cas facilitarà que tots rebin un tracte similar i que els pares concentrin els seus esforços de criança en uns pocs anys. El segon cas pot portar més fàcilment el cansament dels adults i que en algun moment algun dels fills més grans hagi d’assumir tasques de la cura dels seus germans; si això no es converteix en norma, no hi ha problema.

Pot succeir també que algun dels fills tingui alguna característica personal que requereixi de major atenció que els altres (una malaltia, una discapacitat…). De com s’integra aquest fet en la dinàmica de la família dependrà que els altres germans es sentin tractats per igual.

Tot plegat anirà canviant. Poc a poc. Però anirà canviant. Per la senzilla raó que els nens es fan grans, i el que en un moment era important després és irrellevant o bé a l’inrevés. El que per un nen és inexistent, per un adolescent és la fi del món. I al contrari.

Hi ha pares i mares que pateixen molt perquè els seus fills no veuen les coses sempre igual, ni com les veuen ells. Seria molt còmode que fos així. Però no.
I aquest és el fonament del repte de la criança dels fills: l’adaptació als canvis. I quan hi ha més d’un fill segurament els pares i mares han de saber ballar més d’una música alhora. Perquè cadascun porta al ball una música diferent.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s