PREVENIR L’ASSETJAMENT

Ara sembla que aquest tema està de moda. Desgraciadament ha tornat a la portada de les notícies perquè un nen s’ha suïcidat perquè no podia suportar el que li passava a l’escola.
Si anem mirant les notícies anem trobant de manera continuada informacions que ens expliquen que a un o altre lloc hi ha nens i joves que pateixen assetjament per part d’altres.
Crec que a aquestes alçades ja hi ha experiència com per saber com intervenir amb els nens i joves que han estat víctimes d’assetjament. Però tot i això, no sempre les intervencions que es fan són encertades. De vegades encara es victimitza més als qui ja han estat víctimes dels altres. I de vegades no s’actua per reconduir les actuacions agressives dels assetjadors (i no sempre parlem de cops).
En la meva opinió, el que surt sempre més a compte és prevenir. Segons el diccionari consisteix en «preveure (alguna cosa) per impedir-la, evitar-ne l’efecte». I a la vegada «preveure» és «veure, concebre, per endavant (allò que ha d’ocórrer)».
Per tant, en el cas de l’assetjament caldria que veiéssim per endavant allò que ha d’ocórrer. Ens estalviaríem situacions molt desagradables i doloroses. I amb efectes que no es veuen però que poden ser llargs i dolorosos.
Quines són les condicions sota les que es desencadena una situació d’assetjament? Quins elements personals ho faciliten? Quines condicions físiques (de les construccions de les escoles, per exemple) ho fan possible? Quines organitzacions d’horaris, de personal, ho afavoreixen? Quines actituds socials, familiars i professionals ho incentiven?

KONICA MINOLTA DIGITAL CAMERA

Les burles més petites poden fer molt mal.

Perquè no ens hem d’enganyar. Així com hi ha diferents rols dels nens i joves implicats (víctima, agressor/assetjadors, espectadors, col·laboradors, defensors…), tots aquestos mateixos rols/papers també són aplicables a altres persones (els adults) i a les organitzacions i l’entorn físic.
No és el mateix per exemple un lloc on els nens i nenes sempre puguin veure un adult de referència que un lloc on hi hagi racons que queden fora de la vigilància de l’adult.

No és el mateix un parc públic on hi hagi espais ben amplis i il·luminats que un altre on hi hagi racons que quedin ocults.
No és el mateix un adult que quan veu una situació d’agressió (que no ha de ser física forçosament) d’un nen sobre un altre ho considera «una cosa de nens» que un altre adult que hi intervé clarament perquè creu que una agressió sempre és una agressió (del tipus que sigui). I així successivament.
El que surt sempre a compte és avançar-se. En tot. D’això se’n diu prevenir: «concebre per endavant allò que ha d’ocórrer».
Crec que ja tenim certa experiència en conèixer allò que passa. Ara el que cal és tenir experiència en actuar abans. Prevenir. Tenim voluntat? Potser ja ha arribat el moment.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a PREVENIR L’ASSETJAMENT

  1. martimillanes ha dit:

    Tens raó, Joan Carles. Ara és un tema molt vell i molt conegut, que s´ha posat de moda. I com moltes vegades passa, crec i tant de bo m’equivoqui, que és prendran i s’aconsellaran mesures populistes que l’única cosa que faran serà crear un clima de por.

    Estic molt d’acord en que la prevenció és la millor eina i això exigeix un compromís seriós per part de l’administració pública i un ferm control per part dels òrgans rectors de les escoles i de tots els llocs a on hi hagi infants.
    Hi serà aquest compromís? Tant de boa!

    • joancarlesobiol ha dit:

      Gràcies pel teu comentari, Martí. Jo sóc optimiste. Cada vegada veig més mestres i escoles que s’esforcen per entendre el tema i enforntar-lo des del principi. El que passa és que aquests no surten pels mitjans. Sí que és cert que queda molta feina per fer, però. Cal no defallir en l’esforç!

      • martimillanes ha dit:

        Hola Joan Carles.

        És cert el que dius. I no tinc cap dubte de que la immensa majoria d’escoles i mestres són tremendament escrupolosos. Però com molt bé dius, la feina ben feta no surt als mitjans.

        Endavant i sort!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s