Quin tipus de família sou?

Doncs depèn de com ho mirem. Segons en què ens fixem podrem dir que una família és d’una o altra manera. Potser que donem més importància a una cosa que una altra. Una mateixa família, vista des de fora per diverses persones pot ser totalment diferent segons “la manera de mirar-la”.

-Si per exemple ens fixem en la manera com s’ha creat una família i les persones que la formen podem tenir la següent classificació:

  • família nuclear. És la família «clàssica» de la nostra societat. Normalment formada per pare, mare i els fills.

  • Família monoparental. És aquella en què només hi ha un dels progenitors, sigui el pare, sigui la mare. Els motius que sigui així poden ser diversos: separacions, mort de l’altre progenitor, embaràs primerenc portat endavant només per la mare (no es consolida la relació de parella amb el pare).

  • Família reconstituïda. Es forma a partir de les parts d’altres famílies que s’han trencat. Per exemple, un home separat inicia una nova relació amb una altra dona que a la vegada també s’ha separat. Poden tenir fills o no, però seran una família reconstituïda.

  • Família homoparental. Formada per persones del mateix sexe, amb fills o no. (personalment sóc partidari d’incloure aquesta classe de família dins d’alguna de les esmentades abans, ja que em dóna la impressió que subratllen la diferència per motiu de sexe i no normalitzem el fet que les persones poden estimar i conviure amb qui vulguin).

  • Família extensa. És la que tenim al voltant i és la que es deriva de les relacions de pares i germans. Són els iaios, tiets, cosins…

-Si atenem a l‘estil educatiu de la família respecte dels fills, podem fer una altra classificació. Així, podríem parlar de:

  • democràtiques,
  • autoritàries,
  • indulgents,
  • negligents.

Per entendre-ho ens sembla molt clarificador aquest article de la Cristina Conde al seu blog.

La família que està liderada per uns adults que tenen un estil democràtic normalment anirà desenvolupant-se harmònicament i anirà canviant les coses que fa segons l’evolució dels seus membres (per exemple, no tractarà igual una filla quan tingui 5 anys que quan en tingui 15).

La família amb uns adults autoritaris segurament serà rígida en les seves maneres de fer les coses, i els seus membres mostraran en poques ocasions els seus sentiments de manera explícita entre ells.

En canvi les famílies que siguin indulgent o permissives deixaran que els seus membres facin el que vulguin, mostrant respecte per això i fins hi tot donant-hi suport (un perill d’aquest estil familiar seria potser que «la culpa sempre és dels altres», arribant a protegir en excés els infants i joves).

I si a més de ser permissius els adults no mostren gairebé gens d’interès emocional pels fills, possiblement estarem davant d’una família negligent.

family-shadow

-Si atenem  a altres variables, com per exemple si una família té molt marcats i clars els límits entre les persones que la formen podríem parlar de famílies estructurades o desestructurades.

Parlarem de família estructurada quan ens referim a aquelles en què cada persona assumeix les funcions que li són pròpies per la posició que ocupa a la família (per exemple, els adults fan d’adults, i no són els petits els qui assumeixen la responsabilitat de decidir les coses importants de casa. A més, el funcionament de la família sol ser previsible i per tant els fills i filles poden saber amb certa facilitat què poden esperar en el seu entorn familiar de manera habitual).

En les famílies desestructurades, contràriament, hi ha daltabaix respecte de les funcions que assumeixen els seus membres. Per exemple, és possible que siguin els fills qui imposin les coses que una família fa o deixa de fer; també podria donar-se el cas que fossin els avis qui assumissin la funció de prendre les decisions respecte de l’educació dels petits, anul·lant així l’autoritat dels pares.

-Si simplement tenim en compte el fet de l’autonomia que la família deixa als seus integrants podem parlar de famílies deslligades o de famílies aglutinades. La família deslligada deixarà força independència als seus membres perquè facin el que vulguin gairebé sempre. Una conseqüència d’això serà que els membres d’aquesta família tindran poc sentit de pertànyer a la família i a més quan necessitaran ajut tindran dificultats en demanar-lo.

En canvi la família aglutinada marcarà clarament el sentit de pertinença familiar, podent arribar a limitar en gran manera l’autonomia dels seus membres.

Per acabar-ho d’adobar: mescleu ara els diferents criteris de classificació de famílies: quin seria el millor tipus de família? Una família nuclear, estructurada, democràtica?

Pot una família autoritària ser eficaç en la criança dels fills? Les famílies aglutinades sempre seran autoritàries…?

Potser que en cada moment de la vida d’una família sigui convenient un o altre estil?

I després de llegir això, ja teniu clar quin és el vostre tipus de família?

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en familia, tipos de familia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s